La terra
Émile Zola
Traducció d’Anna-Maria
Corredor
isbn
978-84-92440-76-4
la clàssica, 1
574
pàgines
20,00
euros
La
terra
forma part del cicle narratiu dels Rougon-Macquart. És el quinzè volum d’un
conjunt de vint novel·les amb les quals Zola penetra en el fangar de les
passions més baixes.
La terra és el veritable
personatge d’aquesta obra. Ella ho condiciona tot. Els homes, atrapats i
dependents dels seus canvis, esclavitzats per la duresa del seu tracte,
reprodueixen violentament entre ells aquestes mateixes relacions.
Zola no feia concessions. Acusat
de morbositat pels seus conciutadans, es mantenia fidel a la idea de reproduir
objectivament la realitat sense transcendències. Volia fer arribar al públic un
document humà que indagués les lleis que regeixen el comportament dels homes. La terra li permet acostar-se als
fonaments: l’herència genètica, les tasques socials, l’entorn social i
material.
La història se situa a Rognes
(Romilly-sur-Aigre), a la Beauce. El vell Louis Fouan, l’avi Fouan, té setanta
anys i decideix repartir els seus béns entre els tres fills: en Hyacinthe, que
la gent anomena Jesucrist, la Fanny i el Cabut. A canvi d’aquesta donació, els
fills l’havien de mantenir i passar-li cadascú una renda mensual.
Durant un període de deu anys,
veiem com transcorre la vida d’aquesta família: pares, fills, oncles, nebots i
néts envoltats de personatges ignorants, bergants, borratxos... giren entorn de
la terra, de les seves collites, de les sequeres, de la fam i la misèria
vinguda de cop per una mala anyada. La terra és el déu i els homes com bèsties
malden per sortir-ne sense saber fer altra cosa que enfonsar-s’hi encara més.
La brutalitat que ultrapassa tots els límits és la llei no impresa que impera i
fa una dissecció magistral dels racons més foscos de l’ànima.
Émile Zola (París, 1840 – 1902)
va viure la seva adolescència i joventut a Ais de Provença, on va conèixer Paul
Cézanne. Va ser cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que
va abandonar per dedicar-se totalment al periodisme i a la literatura. La seva
producció literària comprèn tres cicles narratius —Les Rougon-Macquart (1871
– 1893), Les trois villes (1894
– 1897) i Les quatre évangiles (1899 – 1903)— i altres
novel·les com ara Thérèse Raquin
(1867) i assaigs com ara Le roman expérimental (1880). J’accuse...!, la carta oberta al president de la
república publicada l’any 1898 al diari L’Aurore en relació amb el cas
Dreyfus, va motivar, per evitar l’empresonament, el seu exili a Anglaterra.
Tres anys després, va morir a casa seva en circumstàncies poc clares. A
Edicions de 1984, també hem publicat Thérèse Raquin i El carnatge (1872),
que forma part del cicle dels Rougon-Macquart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada